Idioma: Castellà
Es compleixen trenta anys de l’estrena de “Pulp Fiction”, una fita del cinema postmodern que va catapultar a la fama a Quentin Tarantino.
Un món on el contingut i l’ordre narratiu, tant lineal com temporal no tenen importància: preval la polivalència de l’estètica i, si escau, els comportaments excessius. La pel·lícula representa un univers caòtic i desorientat del declivi dels ideals occidentals mitjançant un muntatge paral·lel retardat.
Un còctel explosiu recreat en la fascinació de Tarantino per les revistes policíaques barates (Pulp), el cinema negre nord-americà i el western, la Nouvelle Vague francesa, les sèries de TV japoneses, els curts d’animació, l’art pop, la música dels anys 50, 60 i 70, o, la cultura “underground” i el món de les drogues.
Un mosaic de tessel·les provinents de la cultura cinematogràfica i d’altres disciplines artístiques, on el mateix acte de narrar la història acaba constituint el clima de la pel·lícula.
Per defensar-ho, emmarcarem l’exposició amb dos pensadors determinants. Jacques Derrida com a artífex de la desconstrucció, on el llenguatge és desgranat perquè recuperi la seva parla crítica i intertextual. I Roland Barthes, quan exclama que és precisament el llenguatge i no pas l’autor qui ens parla, traspassant el testimoni a l’espectador perquè completi el missatge de l’obra.
UNED-Barcelona
Ordinària | |
---|---|
Preu | Gratuïta |
Aquesta activitat impacta en els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible: