El teatre ha estat sempre un mirall del món i dels conflictes i aspiracions de cada època, tot confrontant-nos alhora amb una sèrie de qüestions perennes de la condició humana. Això l’emparenta, des dels seus orígens a Grècia, amb la filosofia: el théatron és un lloc on dirigir la mirada, mentre que la theoría és un resultat de la mirada atenta. Així doncs, el teatre posseeix un aspecte essencialment reflexiu: l’ésser humà es posa en escena per mirar-se. La successió d’aquestes mirades conforma la història del teatre. En aquest curs ens aproparem al teatre shakespearià com un dels moment privilegiats d’aquesta història. Farem referència als seus aspectes històrics, filosòfics i literaris. I recorrerem àmpliament les històries, les tragèdies i les comèdies de Shakespeare, tot contraposant temes, situacions, personatges i trames i reflexionant-hi. Hamlet, Falstaff, Gloucester, Macbeth, Otelo, Yago, Lear... els grans personatges de Shakespeare són, segons deia Hegel, “lliures artistes de si mateixos”. Per això ens permeten, com afirmava Jan Patočka, “comprendre el món en la seva figura viva”. Gràcies a la dramatúrgia shakespeariana, doncs, viatjarem des d’allò més concret i encarnat, des de l’acció dramàtica d’uns personatges en una situació, cap al “món de la vida” –el seu i també el nostre.